Catalán editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈmaɾt ]

(rexistru)

  Etimoloxía: Del llatín Mars (el dios Marte).

  Nome propiu editar

singular masculín «Mart»

  1. (Astronomía) Marte (planeta).

  Pallabres rellacionaes

Referencies editar

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «marcià».
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «marcià».


Occitanu editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈmaɾt ]
  Etimoloxía: Del llatín Mars (el dios Marte).

  Nome propiu editar

singular masculín «Mart»

  1. (Astronomía) Marte (planeta).

  Pallabres rellacionaes