Asturianu editar

  Pronunciación y silabación: [ fɾuˈte.ɾu ]
  Etimoloxía: Del llatín fructuarius.

 
Un fruteru de cristal.

  Sustantivu (1) editar

masculín singular fruteru; plural fruteros

  1. (Aperios) Cacíu onde se coloca o se guarda la fruta.

  Pallabres rellacionaes

  Traducciones y equivalencies editar

  Sustantivu (2) editar

singular masculín fruteru, femenín frutera; plural masculín fruteros, femenín fruteres

  1. (Oficios y profesiones) Persona que vende fruta.

  Pallabres rellacionaes

  Traducciones y equivalencies editar

  Axetivu editar

singular masculín fruteru, femenín frutera, neutru frutero; plural masculín fruteros, femenín fruteres

  1. (Botánica), (Gastronomía) Relativo a la fruta.
  2. (Botánica) Que da fruta un árbol.
  3. Relativo al comerciu de fruta.
  4. Que-y gusta la fruta.

  Sinónimos

  Pallabres rellacionaes

  Traducciones y equivalencies editar

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.