Mira tamién: Y

Asturianu editar

  Pronunciación y silabación: [ i ]

  Pronome editar

  Etimoloxía: Del llatín illi.


singular -y; plural -yos

  1. Clíticu de tercer persona que sustitúi o fai referencia a un complementu indireutu.

  Observaciones editar

  • Escríbese siempres con guión delantre.
-y

  Variantes dialeutales editar

  Pallabres rellacionaes editar

  Conxunción editar

  Etimoloxía: Del llatín et.


  1. Emplégase pa xuntar pallabres o elementos, sumando una a otra.

  Otres formes editar

  Sinónimos editar

  Traducciones y equivalencies editar

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.
  • Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.

Español editar

  Pronunciación y silabación: [ i ]

  Conxunción editar

  1. Y.

  Otres formes editar

Referencies editar

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.


Francés editar

  Pronunciación y silabación: [ i ]
  Etimoloxía: Del llatín ibi (ehí).

  Pronome editar

  1. Pronome átonu alverbial que sustitúi o fai referencia a un aditamentu (non introducíu pola preposición de).
  2. Pronome átonu alverbial que sustitúi o fai referencia a un suplementu (non introducíu pola preposición de).

  Pallabres rellacionaes editar


Guaraní editar

  Sustantivu editar

  1. Agua (H2O).