Mira tamién: au, Au

Asturianu editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈaw ] (masque l'acentu gráficu tea na vocal «u», la pronunciación ye de diptongu y non d'hiatu)

  Alverbiu editar

  1. (Alverbiu interrogativo-esclamativu), (Alverbiu de llugar) Alverbiu interrogativu y esclamativu que sirve pa saber el sitiu del fechu o de l'acción.
    ¿Aú tuviesti ayeri?
  2. (Alverbiu interrogativo-esclamativu), (Alverbiu de llugar) Alverbiu interrogativu y esclamativu que sirve pa saber en qué sitiu asocede'l fechu o l'acción
    ¿Aú lleesti nel periódicu que mañana había fuelga?
  3. (Alverbiu interrogativo-esclamativu), (Alverbiu de llugar) Alverbiu interrogativu y esclamativu que sirve pa saber pa qué sitiu asocede'l fechu o l'acción.
    ¿Aú dirán esos rapazos tan gayoleros?
  4. (Alverbiu interrogativo-esclamativu), (Alverbiu de mou) Cómo, de qué manera, de qué mou.
    Daquella l'aceite yera caro, aú se podía comprar.

  Usu editar

  • Esta forma «aú» nun s'usa precedida de nenguna preposición. Nesos casos, ha usase la forma «ú» (o'l so sinónimu «ónde»):
  • ¿Aú punxesti'l periódicu, que quiero lleelu? = ¿Ú punxesti'l periódicu, que quiero lleelu? = ¿Ónde punxesti'l periódicu, que quiero lleelu?
  • pero ¿Per ú crucies pa dir pa casa? = ¿Per ónde crucies pa dir pa casa?; (*¿Per aú crucies...? ye incorrecto).

  Otres formes editar

  Sinónimos editar

  Pallabres rellacionaes editar

  Traducciones y equivalencies editar

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.