dimenge

Occitanu

Pronunciación y silabación: [ diˈmen.d͡ʒe ]

«dimenge»

(rexistru)

Sustantivu

masculín singular dimenge; plural dimenges

1. (Cronoloxía) Domingu.

Pallabres rellacionaes

• setmana, dia/jorn; diluns, dimars, dimècres, dijòus, divendres, dissabte