espanyola
Aragonés
editar
Pronunciación y silabación: [ es.paˈɲo.la ]
Sustantivu
editar
singular femenín espanyola, masculín espanyol; plural femenín espanyolas, masculín espanyols
- (Xentiliciu) Española (habitante).
Pallabres rellacionaes
editar
Forma d’axetivu
editar
- Forma femenina singular d'espanyol.
Catalán
editar
Pronunciación y silabación: catalán oriental [ əs.pəˈɲɔ.ɫə ]; catalán occidental [ es.paˈɲɔ.ɫa ]
«espanyola» catalán occidental(rexistru)
Sustantivu
editar
singular femenín espanyola, masculín espanyol; plural femenín espanyoles, masculín espanyols
- (Xentiliciu) Española (habitante).
Pallabres rellacionaes
editar
Forma d’axetivu
editar
- Forma femenina singular d'espanyol.
Referencies editar
- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.