italià

Mira tamién: Italia, Itália, Itàlia

Catalán

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ i.tə.ɫiˈa ]; catalán occidental [ i.ta.ɫiˈa ]

«italià» catalán occidental

(rexistru)

Sustantivu (1)

singular masculín italià, femenín italiana ; plural masculín italians, femenín italianes

1. (Xentiliciu) Italianu (habitante).

Pallabres rellacionaes

• Itàlia

Sustantivu (2)

masculín singular italià ensin plural

1. (Llingüística) Italianu, llingua italiana.

Axetivu

singular masculín italià, femenín italiana; plural masculín italians, femenín italianes

1. (Xentiliciu) Italianu, d'Italia.
2. (Filoloxía) Italianu, de la llingua italiana.

Pallabres rellacionaes

• Itàlia

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.