polin

Occitanu

Pronunciación

• [ puˈli ]

«polin»

(rexistru)

Sustantivu

singular masculín polin, femenín polina; plural masculín polins, femenín polinas

1. (Équidos) Potru, potrancu.

Pallabres rellacionaes

• exemplar adultu: caval, èga

Referencies

• Diccionari General de la Lenga Occitana; Academia Occitana, 2008-2023. Diccionariu on-line; PDF on-line.
• Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians; Joan de Cantalausa & Institut d'Estudis Occitans, 2002-2006. Consulta on-line.