bressolar

Catalán

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ bɾə.suˈɫa ]; catalán occidental [ bɾe.soˈɫa ]

Verbu

1. Añar, abierzar.

Sinónimos

• bressar

Pallabres rellacionaes

• bressol

Conxugación

Tabla de conxugación

Formes non personales
		simples			compuestes
Infinitivu Infinitiu		bressolar			haver bressolat
Xerundiu Gerundi		bressolant			havent bressolat
Participiu Participi		singular masculín bressolat, femenín bressolada plural masculín bressolats, femenín bressolades
Formes personales
		jo	tu	vostè ell, ella	nosaltres	vosaltres	vostès ells, elles
Indicativu Indicatiu	Presente Present	bressolo	bressoles	bressola	bressolem	bressoleu	bressolen
	Pretéritu Imperfeutu Imperfet	bressolava	bressolaves	bressolava	bressolàvem	bressolàveu	bressolaven
	Pretéritu Perfeutu simple Passat simple	bressolí	bressolares	bressolà	bressolàrem	bressolàreu	bressolaren
	Pretéritu perifrásticu Passat perifràstic	vaig bressolar	vas bressolar vares bressolar	va bressolar	vam bressolar vàrem bressolar	vau bressolar vàreu bressolar	van bressolar varen bressolar
	Pret. Perfeutu compuestu Perfet	he bressolat	has bressolat	ha bressolat	hem bressolat	heu bressolat	han bressolat
	Pret. Pluscuamperfeutu Pluscuamperfet	havia bressolat	havies bressolat	havia bressolat	havíem bressolat	havíeu bressolat	havien bressolat
	Pretéritu Anterior Passat anterior	haguí bressolat	hagueres bressolat	hagué bressolat	haguérem bressolat	haguéreu bressolat	hagueren bressolat
	Pret. Anterior perifrásticu Passat anterior perifràstic	vaig haver bressolat	vas haver bressolat vares haver bressolat	va haver bressolat	vam haver bressolat vàrem haver bressolat	vau haver bressolat vàreu haver bressolat	van haver bressolat varen haver bressolat
	Futuru Futur	bressolaré	bressolaràs	bressolarà	bressolarem	bressolareu	bressolaran
	Futuru compuestu Futur perfet	hauré bressolat	hauràs bressolat	haurà bressolat	haurem bressolat	haureu bressolat	hauran bressolat
	Condicional Condicional	bressolaria	bressolaries	bressolaria	bressolaríem	bressolaríeu	bressolarien
	Condicional compuestu Condicional perfet	hauria bressolat haguera bressolat	hauries bressolat hagueres bressolat	hauria bressolat haguera bressolat	hauríem bressolat haguérem bressolat	hauríeu bressolat haguéreu bressolat	haurien bressolat hagueren bressolat
		jo	tu	vostè ell, ella	nosaltres	vosaltres	vostès ells, elles
Suxuntivu Subjuntiu	Presente Present	bressoli	bressolis	bressoli	bressolem	bressoleu	bressolin
	Pretéritu Imperfeutu Imperfet	bressolés	bressolessis	bressolés	bressoléssim	bressoléssiu	bressolessin
	Pretéritu perifrásticu Passat perifràstic	vagi bressolar	vagis bressolar	vagi bressolar	vàgim bressolar	vàgiu bressolar	vagin bressolar
	Pretéritu Perfeutu Perfet	hagi bressolat	hagis bressolat	hagi bressolat	hàgim bressolat	hàgiu bressolat	hagin bressolat
	Pret. Pluscuamperfeutu Pluscuamperfet	hagués bressolat haguera bressolat	haguessis bressolat hagueres bressolat	hagués bressolat haguera bressolat	haguéssim bressolat haguérem bressolat	haguéssiu bressolat haguéreu bressolat	haguessin bressolat hagueren bressolat
	Pret. anterior perifrásticu Passat anterior perifràstic	vagi haver bressolat	vagis haver bressolat	vagi haver bressolat	vàgim haver bressolat	vàgiu haver bressolat	vagin haver bressolat
		-	tu	vostè	nosaltres	vosaltres	vostès
Imperativu Imperatiu	afirmáu		bressola	bressoli	bressolem	bressoleu	bressolin
	negáu		no bressolis	no bressoli	no bressolem	no bressoleu	no bressolin

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.