Mira tamién: llavé

Asturianu editar

 
Llaves (1).
 
Llaves (2).

  Pronunciación y silabación: [ ˈʎa.βe ]

  Anagrama: lleva, valle, vella

  Sustantivu editar

femenín singular llave; plural llaves

  1. Pieza de metal con diferentes muezques que sirve pa pesllar y abrir puertes, caxones, ventanes, etc, al introducila nun mecanismu pa esta finalidá llamáu pesllera.
  2. (Escritura) Signu ortográficu doble representáu por «{» pal comienzu y por «}» pal final, que s'usa p'añader una información o incluyir una aclaración o ampliación dientro de la frase.

  Pallabres rellacionaes

  Traducciones y equivalencies editar

  Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «llave».

  Forma de verbu editar

  1. Primer persona singular del presente de suxuntivu de llavar.
  2. Tercer persona singular del presente de suxuntivu de llavar.
  3. Forma singular de cortesía pal imperativu, afirmáu o negáu, de llavar.

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.

Español editar

  Pronunciación y silabación: non yeísta [ ˈʎa.βe ]; yeísta [ ˈʝa.βe ]

  Sustantivu editar

femenín singular llave; plural llaves

  1. Llave.