Asturianu editar

 
Rumiantes.

  Pronunciación y silabación: [ ruˈmja(ŋ)n.te ]

  Sustantivu editar

masculín singular rumiante; plural rumiantes

  1. (Bioloxía), (Zooloxía) Animal mamíferu herbívoru que se caracteriza por volver la comida del estómagu a la boca pa masticalo de nuevo, y tener aquél dividíu en cuatro, como ye la vaca, la oveya o la xirafa.

  Usu editar

  • Suel usase en plural, rumiantes, pa referise al conxuntu d'esti tipu d'animales.

  Traducciones y equivalencies editar

  Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «rumiante».

  Axetivu editar

singular masculín, femenín y neutru rumiante ; plural masculín y femenín rumiantes

  1. (Bioloxía), (Zooloxía) Relativo a los animales mamíferos herbívoros que se caractericen por volver la comida del estómagu a la boca pa masticalo de nuevo, y tener aquél dividíu en cuatro, como son les vaques, les oveyes o les xirafes.

  Traducciones y equivalencies editar

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • TermAst. Propuestes de Terminoloxía Asturiana. Terminoloxía de Bioloxía, Xosé B. Álvarez Álvarez; Academia de la Llingua Asturiana, Softastur, COIIPA-Colegio de Ingenieros de Informática del Principado de Asturias, 2015. Consulta on-line.


Español editar

  Pronunciación y silabación: [ ruˈmjan.te ]

  Sustantivu editar

masculín singular rumiante; plural rumiantes

  1. (Bioloxía), (Zooloxía) Rumiante.

  Usu editar

  • Úsase en plural, rumiantes, pa referise a la clase d'animales (taxón).

  Axetivu editar

singular masculín y femenín rumiante; plural masculín y femenín rumiantes

  1. (Bioloxía), (Zooloxía) Rumiante.

Referencies editar

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.