Cantabria
![]() |
AsturianuEditar
Pronunciación y silabación: [ ka(ŋ)nˈta.βɾja ]
Nome propiuEditar
singular femenín «Cantabria»
- (Topónimu) Una de les diecisiete comunidaes autónomes d'España, asitiada nel norte de la Península Ibérica, que llenden Asturies pel oeste, Castiella y Lleón pel sur, y el País Vascu pel este, siendo la so capital la ciudá de Santander.
- (Topónimu) La provincia que forma esta comunidá autónoma.
Pallabres rellacionaes
TraduccionesEditar
Traducciones
Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «Cantabria».
ReferenciesEditar
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «cántabru».
AragonésEditar
Pronunciación y silabación: [ kanˈta.βɾja ]
Nome propiuEditar
singular femenín «Cantabria»
- (Topónimu) Cantabria (rexón & provincia).
Pallabres rellacionaes
EspañolEditar
Pronunciación y silabación: [ kanˈta.βɾja ]
Nome propiuEditar
singular femenín «Cantabria»
- (Topónimu) Cantabria (rexón & provincia).
Pallabres rellacionaes
ReferenciesEditar
- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «cántabro».
GalleguEditar
Pronunciación y silabación: [ kanˈta.βɾja ]
Nome propiuEditar
singular femenín «Cantabria»
- (Topónimu) Cantabria (rexón & provincia).
Pallabres rellacionaes
ReferenciesEditar
- Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «cántabro».
InglésEditar
Pronunciación y silabación: [ kænˈtæbɹiə ]
«Cantabria» inglés británicu (rexistru)
Nome propiuEditar
singular «Cantabria»
- (Topónimu) Cantabria (rexón & provincia).