entá
AsturianuEditar
Pronunciación y silabación: [ (e)(ŋ)nˈta ]
AlverbiuEditar
- (Alverbiu de tiempu) Sirve pa indicar que l'acción, el fechu o l'estáu del que falamos continúa, continuó o continuará esistiendo nel tiempu al que facemos referencia.
- El tren de les tres y cuartu entánun aportó y yá son y media.
- Cuando tenía diez años, mio hermanu entácreyía nos Reis Magos.
- (Alverbiu de mou) Sirve pa indicar que daqué ye más intenso, fuerte o mayor na situación de la que se fala comparada con otra más habitual.
- (Alverbiu de mou) Sirve pa reprochar, pa solliñar el fechu del que se fala.
- Vilu yo mesmu entrando nesi bar y entá me niega que fore él.
- [1] aína, aínda ~ inda, aúnda, enaína, endagora, entavía, entovía, on, tanina, tovía
- [2] entavía, entovía, tovía
- [3] entavía, entovía, tovía
TraduccionesEditar
«entá»: la acción continúa/continuaba/continuará (1: como alverbiu de tiempu)