mano
Asturianu
Editar
Pronunciación y silabación: [ ˈma.no ]
Etimoloxía: Del llatín manus.
Sustantivu Editar
femenín singular mano; plural manes
- (Anatomía) Miembru final de la estremidá superior del cuerpu humanu, xuníu al restu pola moñeca y que termina en cinco deos.
- (Metroloxía) Barra normalmente puntiada que marca les hores, los minutos y los segundos nos relós, o la dirección norte-sur nos compases.
Sinónimos
Pallabres rellacionaes
- [1] costín, coldu ~ codu, brazu, antebrazu, moñeca ~ moñaca, deu ~ didu, palma, puñu; embueza
- [2] minuteru, segunderu
Traducciones Editar
«mano»: parte del cuerpu
|
|
|
Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «mano».
Referencies Editar
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.
Español
Editar
Pronunciación y silabación: [ ˈma.no ]
Etimoloxía: Del llatín manus.
Sustantivu Editar
femenín singular mano; plural manos
- (Anatomía) Mano.
Esperanto
Editar
Sustantivu Editar
- (Anatomía) Mano.
Italianu
Editar
Pronunciación y silabación: [ ˈmaː.no ]
«mano» (rexistru)
Etimoloxía: Del llatín manus.
Sustantivu Editar
femenín singular mano; plural mani
- (Anatomía) Mano.