Asturianu Editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Sustantivu Editar

masculín singular ser; plural seres

  1. Manera de ser, de comportase.
  2. Realidá material, cosa qu'esiste.
  3. Estáu o situación afayadizos.

  Sinónimos

  Verbu Editar

  1. Verbu copulativu que marca la esistencia, les cualidaes, el resultáu de daqué o daquién.

  Sinónimos

  Traducciones Editar


Catalán Editar

  Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈsɛ ]; catalán occidental [ ˈse ], valencianu [ ˈseɾ ]

  Verbu Editar

  1. Ser.

  Otres formes


Español Editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu Editar

  1. Ser.


Gallegu Editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu Editar

  1. Ser.

  Forma de verbu Editar

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.


Mirandés Editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈs̺eɾ ]

  Verbu Editar

  1. Ser.

Portugués Editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu Editar

  1. Ser.

  Forma de verbu Editar

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.