Asturianu editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Sustantivu editar

masculín singular ser; plural seres

  1. Manera de ser, de comportase.
  2. Realidá material, cosa qu'esiste.
  3. Estáu o situación afayadizos.

  Sinónimos editar

  Verbu editar

  1. Verbu copulativu que marca la esistencia, les cualidaes, el resultáu de daqué o daquién.

  Sinónimos editar

  Conxugación editar

  Traducciones y equivalencies editar

Referencies editar

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.

Catalán editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈse ], valencianu [ ˈseɾ ]

(rexistru)

  Verbu editar

  1. Ser.

  Otres formes editar

  Conxugación editar

Referencies editar

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu editar

  1. Ser.

  Conxugación editar

Referencies editar

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.


Gallegu editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu editar

  1. Ser.

  Conxugación editar

  Forma de verbu editar

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.


Mirandés editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈs̺eɾ ]

  Verbu editar

  1. Ser.

Portugués editar

  Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

  Verbu editar

  1. Ser.

  Conxugación editar

  Forma de verbu editar

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.