Asturianu

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈseɾ ]
(rexistru)

  Sustantivu

editar

masculín singular ser; plural seres

  1. Manera de ser, de comportase.
  2. Realidá material, cosa qu'esiste.
  3. Estáu o situación afayadizos.

  Sinónimos editar

  Verbu

editar
  1. Verbu copulativu que marca la esistencia, les cualidaes, el resultáu de daqué o daquién.

  Sinónimos editar

  Conxugación editar

  Traducciones y equivalencies

editar

Referencies

editar
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Catalán

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈse ], valencianu [ ˈseɾ ]
(rexistru)

  Verbu

editar
  1. Ser.

  Otres formes editar

  Conxugación editar

Referencies

editar
  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈseɾ ]

  Verbu

editar
  1. Ser.

  Conxugación editar

Referencies

editar
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.


Gallegu

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈseɾ ]

  Verbu

editar
  1. Ser.

  Conxugación editar

  Forma de verbu

editar
  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.


Mirandés

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈs̺eɾ ]

  Verbu

editar
  1. Ser.

Portugués

editar

  Pronunciación

editar
  • [ ˈseɾ ]

  Verbu

editar
  1. Ser.

  Conxugación editar

  Forma de verbu

editar
  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.