to
![]() |
AsturianuEditar
Pronunciación y silabación: [ ˈto ]
AxetivuEditar
singular masculín, femenín y neutru to ; plural masculín y femenín tos
- Posesivu que correspuende a la segunda persona singular.
SinónimosEditar
Pallabres rellacionaesEditar
LlocucionesEditar
UsuEditar
- Pue usase tanto antepuestu como pospuestu al sustantivu, y tamién como atributivu y nucleu: la to casa; la casa to; la casa ye to; la to ye vieya.
TraduccionesEditar
«to»: posesivu de 2a. persona singular (tu)
Forma de verbuEditar
- Primer persona singular del presente d'indicativu de tar.
- Forma apocopada de «tengo», usada nes perífrasis. → tener
- To de dicite una cosa = Tengo de dicite una cosa.
Otres formesEditar
InterxeiciónEditar
- (Ganadería) Voz que se da pa llamar les vaques.
SinónimosEditar
Pallabres rellacionaesEditar
UsuEditar
- Úsase repetida: to to.
TraduccionesEditar
Traducciones
ReferenciesEditar
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
InglésEditar
Pronunciación y silabación: [ tu ], [ tə ]
PreposiciónEditar
SerbiuEditar
Pronunciación y silabación: [ to ]
Forma d’axetivuEditar
- Forma neutra singular nominativa de taj.
Otres formes
- Cirílicu: то